Un blog interessant amb molts materials i enllaços a activitats on.line.Les activitats venen classificades per àrees.A més a més refrències a webs interessants.
Recursos educatius
dimarts, 29 de juny del 2010
NOU BLOG :RECURSOS EDUCATIUS
Un blog interessant amb molts materials i enllaços a activitats on.line.Les activitats venen classificades per àrees.A més a més refrències a webs interessants.
Recursos educatius
dilluns, 28 de juny del 2010
QUINA ESCOLA VOLEM?
L'Anna Pérez ens recomana des del seu bloc Bitàcola de Mestra Tic el vídeo d'Aníbal de la Torre: Escuela y punto...cero, en el mateix enllaç hi trobareu un altre vídeo d'Educ@conTic sobre EABE10, moment pel qual va fer el vídeo l'Aníbal.
Paraules de la mateixa Anna:
El que aquest vídeo transmet és la solució a l'etern debat "ordinador o llapis?". El que planteja és la base, o quina és la que ha de ser, de l'escola: METODOLOGIA, IL·LUSIÓ, SENTIMENT, ESTIMACIÓ... ESCOLA.
Paraules de la mateixa Anna:
El que aquest vídeo transmet és la solució a l'etern debat "ordinador o llapis?". El que planteja és la base, o quina és la que ha de ser, de l'escola: METODOLOGIA, IL·LUSIÓ, SENTIMENT, ESTIMACIÓ... ESCOLA.
diumenge, 27 de juny del 2010
dimecres, 23 de juny del 2010
dissabte, 19 de juny del 2010
MATERIALES PARA LA EVALUACION E INTERVENCIÓN EN LAS DISLALIAS
Trastorno en la articulación de los fonemas por alteraciones funcionales de los órganos periféricos del habla (labios, lengua, velo del paladar). Se trata de una incapacidad para pronunciar o formar correctamente ciertos fonemas o grupos de fonemas.
La dislalia puede afectar a cualquier consonante o vocal, pero suele darse una mayor incidencia del problema en ciertos sonidos; en unos casos porque requieran mayor agilidad y precisión de movimientos, como sucede con la /r/; en otras ocasiones porque el punto de articulación no es visible y se puede hacer más difícil su imitación, como la /k/, y a veces porque existen sonidos, como la /s/, en los que hay una mayor tendencia a deformar las posiciones articulatorias de la lengua.
La dislalia es una de las anomalías del lenguaje que con más frecuencia se presenta en los centros escolares, sobre todo en el alumnado de infantil y primer ciclo de primaria.
Asimismo dentro de las alteraciones del lenguaje está entre las que tienen un pronóstico más favorable. No obstante, si no se somete a un tratamiento precoz adecuado, puede traer consecuencias muy negativas, por la influencia que ejerce sobre la personalidad del niño, su capacidad comunicativa y su adaptación social, así como en su rendimiento escolar.
http://www.cpraviles.com/materiales/lea/html/mt.html
dilluns, 7 de juny del 2010
diumenge, 6 de juny del 2010
dimecres, 2 de juny del 2010
LA LLUM QUE ENSENYA A ESCRIURE
Psicopedagoga i mestra d'educació infantil, Maria Àngels Arnau sempre ha sentit curiositat per saber «per què als nens els surten sense adonar-se'n números i lletres quan fan gargots i, en canvi, no els saben escriure».Aquest interès va augmentar al veure que al Guillem, un alumne seu de 5 anys amb paràlisi cerebral (problemes de vista, poca mobilitat als braços i les cames, dificultats d'atenció...), li passava precisament això, que era incapaç de reproduir a consciència aquell 6 o aquella a que deixava anar sense saber-ho en els seus gargots. «Llavors em vaig plantejar crear un mètode per ensenyar-l'hi i vaig pensar que usant una llum en moviment podria ajudar-lo a visualitzar i guiar-lo en el recorregut dels grafismes», explica aquesta mestra. Va ser el primer pas d'un enginyós sistema basat en un boli lluminós amb el qual ja han après a escriure desenes d'escolars de P-4,P-5 i alguns de P-3 del CEIP Bages de Manresa.
El primer de provar la tècnica va ser el mateix Guillem. La Maria Àngels va escriure en un foli el nom del nen i el va enganxar en una porta de vidre de la classe. Després va posar el nen davant de la porta i ella es va situar a l'altre costat (veient el nom a la inversa). Va agafar un punter de llum vermella i va seguir lentament els traços de cada lletra mentre el nen observava amb atenció. «Tu, Guillem, has de seguir la llumeta», li va dir. I el xaval, amb el llapis a la mà, va resseguir la paraula. Era només el principi.
Reflexions acurades
El curiós mètode, que la seva creadora ha batejat (i registrat) com La comprensió del grafisme per la imatge visual, no va ser fruit de la casualitat, sinó de reflexions acurades. Com que «el punt de llum havia de ser petit i concentrat per no distorsionar el recorregut del grafisme», raó per la qual la Maria Àngels va pensar que el feix havia de ser vermell, «ja que visualment és un color que la vista reté amb rapidesa i ajuda a la memòria visual».
Animada pels resultats del Guillem, la Maria Àngels va encarregar a un fuster que li construís un pupitre en què el tauler estigués lleugerament inclinat i que, en lloc de fusta, fos de vidre. Així, els alumnes podien escriure a la taula mentre la mestra movia el punter per la part inferior. Primer, amb la lletra o el número dibuixats al paper. A continuació, amb l'única referència del punt de partida del traç i amb el grafisme escollit situat al costat per tenir una guia.
A mesura que els nens provaven el mètode (es va haver de construir una pissarra especial perquè tots els alumnes poguessin veure alhora el moviment de la llum), la seva inventora va comprovar que també servia «per detectar problemes visuals, de lateralitat, d'atenció...» i que, a més de convertir l'aprenentatge en un joc divertit, era molt útil per a tot tipus d'alumnes, fins i tot els que tenen dificultats motrius, de vista, falta de concentració o descoordinació.
Augment de l'autoestima
Un dels xavals que va experimentar avanços considerables va ser Jaume Martí, un nen amb un trastorn generalitzat del desenvolupament. La seva mare, l'Aroa, encara recorda que «de no escriure res va passar a escriure el seu nom l'endemà». «Al meu fill li costava relacionar-se i adquirir coneixements. En canvi, aquella vegada va aprendre ràpid, de manera que va augmentar la seva autoestima i es va obrir més a l'exterior», afegeix la dona.
Una de les claus de l'èxit d'aquesta tècnica és que «ajuda el nen a entendre el procés de realització dels grafismes mitjançant el moviment visual. No fa falta que facin cal·ligrafia», comenta la Maria Àngels, que no obstant explicita el seu respecte als altres mètodes d'aprenentatge.
Beneplàcit d'experts
Eva Sanllehí, mare de Núria Barrera, una alumna de 6 anys, qualifica l'invent d'aquesta psicopedagoga nascuda a Cardona de «sorprenent al principi però molt positiu després perquè a P-4 ja saben es-criure amb lletra de pal». Els resultats són «molt bons» i per això no hi hagut cap pare que hi posés impediments.
La seva creadora també recorda que el mètode va obtenir el beneplàcit de la Conselleria d'Educació, que li va permetre explicar-lo l'abril de l'any passat al centre de recursos pedagògics del Bages. «A més, vaig demanar opinió a associacions de mestres i altres experts», explica l'autora, que ha vist com altres docents ja han començat a aplicar la seva idea. I no només ells. Més d'una família ha decidit provar-lo a casa. El pròxim pas és aprofitar els avantatges de les pissarres digitals i altres eines de l'Escola 2.0 per treure'n el màxim profit.
FONT:El Periodico 1/6/10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)