dissabte, 27 de març del 2010
EL CASAL DIGITAL
Què és?
És un portal web on es pot practicar l’activitat cognitiva.
Des de El Casal Digital es proposa:
practicar la memòria
potenciar el raonament
mantenir coneixements i accions autònomes del dia a dia
fer ús del llenguatge oral, escrit i visual
Realitzant les activitats que es proposen es fa ús de les capacitats funcionals; és per això que les imatges que trobeu estan vinculades a la vida quotidiana per tal de desenvolupar accions personals i socials, potenciar l’autonomia de la persona.
Què és?
És un portal web on es pot practicar l’activitat cognitiva.
Des de El Casal Digital es proposa:
practicar la memòria
potenciar el raonament
mantenir coneixements i accions autònomes del dia a dia
fer ús del llenguatge oral, escrit i visual
Realitzant les activitats que es proposen es fa ús de les capacitats funcionals; és per això que les imatges que trobeu estan vinculades a la vida quotidiana per tal de desenvolupar accions personals i socials, potenciar l’autonomia de la persona.
dES D'ADAPTAUTISMO
Si posem transparències sobre les imatges d'esdeveniments a mesura que transcorrent, el passat i el present es comprenen millor. Material utilitzat per adquirir el concepte "estacions de l'any".
Si posem transparències sobre les imatges d'esdeveniments a mesura que transcorrent, el passat i el present es comprenen millor. Material utilitzat per adquirir el concepte "estacions de l'any".
EL PAS DEL TEMPS
Si posem transparències sobre les imatges d'esdeveniments a mesura que transcorrent, el passat i el present es comprenen millor. Material utilitzat per adquirir el concepte "estacions de l'any".
EL LLOP
Des d'adaptautismo:
El llop i els bens
En l'estructura del conte utilitzem bàsicament: imatge, seqüència i anticipació.
Iniciem el relat mostrant títol i primera imatge, després "després", una petita pausa i preguntem "què va passar?", Una altra pausa i mostrem la segona imatge i així successivament ... A poc a poc el conte adquireix ritme.
Amb aquest format els nens s'inicien, com si d'una rutina es tractés, en el relat d'historietes i contes.
El llop i els bens
En l'estructura del conte utilitzem bàsicament: imatge, seqüència i anticipació.
Iniciem el relat mostrant títol i primera imatge, després "després", una petita pausa i preguntem "què va passar?", Una altra pausa i mostrem la segona imatge i així successivament ... A poc a poc el conte adquireix ritme.
Amb aquest format els nens s'inicien, com si d'una rutina es tractés, en el relat d'historietes i contes.
EL LOBO Y LOS CORDEROS
View more presentations from otiliavazquez.
dimarts, 16 de març del 2010
RECURSOS INFANTIL I PRIMÀRIA
La ZER el Moianès ofereix una sèrie de recursos molt útils per treballar als diferents cicles d’Educació Infantil i Primària. Les activitats estan molt ben classificades en diverses categories i nivells.
divendres, 12 de març del 2010
RECURSOS MATEMÀTICS
És una pàgina molt ben estructurada i amb molt material i enllaços diversos per treballar des d’Educació Infantil fins a Secundària. De ben segur que ens ajudarà moltíssim per atendre la diversitat d’alumnat i ajustar la resposta educativa a cada alumne. Hi ha més de 100 recursos!!!
WEBS DE RECURSOS MATEMÀTICS
ENSENYAR A COMPRENDRE, ENSENYAR A DESCRIURE
Recomanable aquest material fruit d’una Llicència d’Estudis del curs 02-03. L’autora és la Llúcia Martín Carrero i ens parla de la Comprensió Lectora, un aspecte molt important.
Enllaç Ensenyar a comprendre, ensenyar a descriure
Aconseguir la millora en comprensió lectora i composició escrita amb tots els alumnes del grup classe és un repte per a molts mestres de primària. Aquest treball fa una aposta decidida per ensenyar als alumnes de tercer de primària a participar activament en la comprensió dels textos utilitzant l'ensenyament directe i alhora l'aprenentatge cooperatiu. També proposa treballar la composició escrita seguint els components del model de Flower i Hayes: planificació, textualització i revisió. Els programes han estat aplicats en una escola i s'hi presenten els resultats de les avaluacions dels alumnes i la valoració dels mestres.
Enllaç Ensenyar a comprendre, ensenyar a descriure
Aconseguir la millora en comprensió lectora i composició escrita amb tots els alumnes del grup classe és un repte per a molts mestres de primària. Aquest treball fa una aposta decidida per ensenyar als alumnes de tercer de primària a participar activament en la comprensió dels textos utilitzant l'ensenyament directe i alhora l'aprenentatge cooperatiu. També proposa treballar la composició escrita seguint els components del model de Flower i Hayes: planificació, textualització i revisió. Els programes han estat aplicats en una escola i s'hi presenten els resultats de les avaluacions dels alumnes i la valoració dels mestres.
DECÀLEG DELS INFANTS I JOVES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS
andi1 Associació Andi – Grup Espiral – Pares de nens amb Trastorns Generals del Desenvolupament (TGD) i Trastorns Conductuals.
1. Els infants I joves amb necessitats educatives especials, a causa d’alguna discapacitat, necessitem l’afecte i la confiança de mestres i educadors per a poder avançar, com a tots els nens i joves.
2. Som, per sobre de tot, nens, nenes, joves, i tenim per tant dret a l’educació, sense cap tipus de discriminació o segregació per motiu de la nostra discapacitat.
3. També tenim capacitats i podem avançar i aprendre, en funció de les nostres capacitats i dels estímuls que rebem, com tots els nens.
4. Podem tenir una afectació tan greu que ens impedeixi respondre a la majoria d’activitats escolars. Però tenim dret, necessitem, les paraules, el contacte, l’estimació, els estímuls dels educadors, dels nens i nenes que se’ns poden apropar perquè no tenen cap discapacitat que els impedeixi fer-ho.
5. Com tots els nens som valuosos per ser nosaltres mateixos i per tot allò que oferim a les persones que ens envolten, independentment del que puguem o no puguem fer.
6. Tenim dret a gaudir d’aquells recursos, materials, tècnics i professionals, que ens ajudin a superar, en la mida del possible, les nostres dificultats i facin possible que puguem anar a l’escola junt amb els nens i nenes del nostre barri, dels nostre poble, de la nostra ciutat.
7. Tenim dret a una escola de qualitat per a tots, sense ser discriminats o segregats. Cal, per això, que els recursos de les escoles anomenades d’educació especial vagin a aquelles escoles ordinàries on hi ha escolaritzats alumnes amb necessitats especials. El treball de qualitat que es fa a les escoles especials es pot fer a l’escola ordinària, amb una redistribució dels recursos, materials, tècnics i professionals, i amb una bona formació i assessorament del professorat dels centres ordinaris.
8. Tenim dret a que els educadors valorin els nostres progressos individuals, a que la nostra distància amb el currículum escolar establert, que pot ser molt gran, no els impedeixi veure i valorar els nostres propis progressos confiant, per tant, en les nostres possibilitats d’aprenentatge.
9. Necessitem, molt sovint, una adaptació curricular personalitzada i una organització escolar flexible de manera que els objectius educatius i d’aprenentatge i la metodologia i models d’intervenció educativa s’adeqüin a les nostres capacitats i necessitats.
10. Tenim dret a una escola en la que tota la comunitat educativa, pares, mestres, alumnes, monitors…, compti amb els recursos, la formació i sensibilitat necessària per a poder i saber acollir i atendre a tots els alumnes, sense cap prejudici ni discriminació per a ningú.
Perquè tots els nens tenim el dret a sentir-nos inclosos. Perquè tots els nens tenen dret de sentir i viure l’oportunitat, la riquesa, d’incloure i valorar l’altre.
:-P Són o no són bones raons?
1. Els infants I joves amb necessitats educatives especials, a causa d’alguna discapacitat, necessitem l’afecte i la confiança de mestres i educadors per a poder avançar, com a tots els nens i joves.
2. Som, per sobre de tot, nens, nenes, joves, i tenim per tant dret a l’educació, sense cap tipus de discriminació o segregació per motiu de la nostra discapacitat.
3. També tenim capacitats i podem avançar i aprendre, en funció de les nostres capacitats i dels estímuls que rebem, com tots els nens.
4. Podem tenir una afectació tan greu que ens impedeixi respondre a la majoria d’activitats escolars. Però tenim dret, necessitem, les paraules, el contacte, l’estimació, els estímuls dels educadors, dels nens i nenes que se’ns poden apropar perquè no tenen cap discapacitat que els impedeixi fer-ho.
5. Com tots els nens som valuosos per ser nosaltres mateixos i per tot allò que oferim a les persones que ens envolten, independentment del que puguem o no puguem fer.
6. Tenim dret a gaudir d’aquells recursos, materials, tècnics i professionals, que ens ajudin a superar, en la mida del possible, les nostres dificultats i facin possible que puguem anar a l’escola junt amb els nens i nenes del nostre barri, dels nostre poble, de la nostra ciutat.
7. Tenim dret a una escola de qualitat per a tots, sense ser discriminats o segregats. Cal, per això, que els recursos de les escoles anomenades d’educació especial vagin a aquelles escoles ordinàries on hi ha escolaritzats alumnes amb necessitats especials. El treball de qualitat que es fa a les escoles especials es pot fer a l’escola ordinària, amb una redistribució dels recursos, materials, tècnics i professionals, i amb una bona formació i assessorament del professorat dels centres ordinaris.
8. Tenim dret a que els educadors valorin els nostres progressos individuals, a que la nostra distància amb el currículum escolar establert, que pot ser molt gran, no els impedeixi veure i valorar els nostres propis progressos confiant, per tant, en les nostres possibilitats d’aprenentatge.
9. Necessitem, molt sovint, una adaptació curricular personalitzada i una organització escolar flexible de manera que els objectius educatius i d’aprenentatge i la metodologia i models d’intervenció educativa s’adeqüin a les nostres capacitats i necessitats.
10. Tenim dret a una escola en la que tota la comunitat educativa, pares, mestres, alumnes, monitors…, compti amb els recursos, la formació i sensibilitat necessària per a poder i saber acollir i atendre a tots els alumnes, sense cap prejudici ni discriminació per a ningú.
Perquè tots els nens tenim el dret a sentir-nos inclosos. Perquè tots els nens tenen dret de sentir i viure l’oportunitat, la riquesa, d’incloure i valorar l’altre.
:-P Són o no són bones raons?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)